Què ha de tenir un mestre ideal? Què et manca per semblar-te al teu mestre
ideal?
Gran pregunta...
Per començar he de dir que per jo no
existeix una única manera de fer bé la nostra feina, així que trobo realment
impossible, el fer una descripció ben acurada. Clar que tinc en ment com vull
treballar jo, però també crec que aquest treball s’anirà transformant a mida
que vagi aprenent.
Trets bàsics que ha de tenir per jo un
mestre ideal (sense incidir en els obvis, com per exemple paciència)? En la
meva opinió, un bon mestre ha de ser empàtic, assertiu i reflexiu sobretot.
Coneixedor del desenvolupament infantil, ha de proporcionar als infants
contextos d’aprenentatge rics i vivencials, on els alumnes puguin experimentar,
observar, jugar, proposar-se reptes assolibles, ... contextos on els fillets i
filletes aprenguin en interacció amb el seu voltant.
També ha de ser bon comunicador i receptor.
Bon comunicador, com a model en el desenvolupament dels infants, donar-los seguredat amb una simple mirada, ... I receptor per
tal de reconèixer les demandes dels infants no només en el que expressen
verbalment, sinó també en l’expressió corporal, en possible informació no
visible ni perceptible en un primer instant, etc. Observant i enregistrant és
com un mestre pot regular les seves intervencions a les necessitats dels seus alumnes,
el que sense dubte s’ha de tenir molt present per ser competent en la nostra
àrea.
Un altre tret indiscutible per ser un bon tutor,
és que sàpiga donar lloc i respectar la diversitat de l’aula i l’entorn. S’han
de conèixer les diferents possibles cultures i/o característiques que
coexisteixen dins l’aula i aprofitar perquè els propis infants els hi mostrin
als seus/ves companys/es les seves característiques, enriquint el bagatge dels
infants i el propi a més de partir dels seus propis interessos, el que fa que
el propi tema ja sigui prou motivador per a investigar i aprendre.
Una capacitat que m’he proposat assolir és
la de saber fer les preguntes adequades per aconseguir que els infants es facin
els plantejaments necessaris per arribar a una possible solució al problema que
s’hagi establert. Així el mestre ja no dóna solucions, sinó que proposa
qüestions als infants per activar el seu pensament provocant conflictes cognitius,
partint del que ja saben per a què aconsegueixin assolir els nous
aprenentatges.
No em d’oblidar la part de mestre dins un
equip. Els bons docents, es comuniquen amb els/les companys/es i conversen de
temes del dia a dia a les aules, per resoldre dubtes que els hi puguin sorgir,
contrastar opinions, reflexionar i planificar cooperativament.
Com ha de ser la teva escola ideal?
Una escola que estigui sempre en construcció,
que s’adapti a les necessitats actuals, que mai es conformi, però que sempre
sàpiga treure el major profit del que disposa. Un centre amb horaris flexibles,
que realment respecti els ritmes individuals de cada infant, que doni cabuda a
tothom. Que doni a conèixer els seus trets, que documenti i exposi la seva
feina a la gent de l’entorn i, a la vegada, faci d’aquest entorn un conjunt de
contextos d’aprenentatge més en el dia a dia dels infants (sortides a diferents
establiments). Que li doni rellevància al treball fet pels infants,
destacant-hi el procés, posant paraules a les seves conquestes, explicant la
importància dels aprenentatges assolits.
M’agrada seguir confiant en la possibilitat
de l’existència d’escoles públiques, de qualitat, amb currículums propis i
flexibles (creats per experts i no per polítics), prou oberts per poder complir
les lleis de la inclusivitat i on
cada alumne pugui progressar partint dels seus coneixements.
Una educació on els docents estiguin
realment formats, implicats, emocionats... Mestres amb ganes d’aprendre i
aconseguir treure el millor de cada infant; que els ajudi a ser el més autònoms
possibles tant en tasques diàries com en la recerca d’informació a través de l’observació,
experimentació, etc., a l’hora de comunicar-se; que donin un paper fonamental a
les emocions, al seu reconeixement i a la seva expressió; etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada