Esbrinar i escriure les condicions/ característiques personals que la
ponent evidencia i que són facilitadores de processos de canvi(Mercè).
Fan feina a partir de projectes de treball,
el que ja evidencia l’actitud cap a la millora docent.
Amb el fet d’enregistrar les converses amb
i dels infants, ens vol transmetre la filosofia de no simplificar ni determinar
els temes que els hi poden agradar i/o interessar als infants. Per això, el
treball per projectes sempre comença amb una pregunta, qüestió o dubte sorgida
dels propis fillets i filletes.
Avui en dia, l’educació cerca treballar la
creativitat per donar cabuda a les necessitats de la societat actuals; lluny ha
quedat la eficiència de l’escola tradicional amb la seva metodologia
conductista i memorística (tot i que encara hi són molt presents). La
metodologia emprada per na Mercè, dóna lloc a investigar, fer hipòtesi del que
saben, a evolucionar d’un tema a l’altre.
L’exemple que ens va posar de com de la
pregunta “per què xoquen dos núvols?”, van acabar xerrant de la por, hem va
motivar molt per treballar-hi en el futur. El que els infants conversin,
intercanviïn informació, ...els converteix realment en guies, creadors
i resolutius.
La figura de la mestra moltes vegades es
posa com a centre de l’aprenentatge, i la metodologia del treball per projectes
es basa en deixar-los xerrar a ells, en fer-los preguntes suggerents, de
resposta oberta, lligades a la seva vida real, ... transcrivint les converses
per entendre millor als infants.
El projecte ha d’estar sempre viu, obert al
canvi, que pugui evolucionar.
La manera d’implicar a les famílies també
hem va semblar que ha de tenir molt bons resultats, i la recerca d’informació
els ajuda a ser crítics en haver de contrastar la informació per saber si és
ver o no.
Per canviar la situació, també hem de tenir
molt en compte el que volem aconseguir i que els alumnes siguin conscients de l’aprenentatge,
els errors, el procés i el progrés, és un objectiu molt potent.
Aquest procés ha de tenir una part final d’assoliment
de lo aprés i comprovació de que s’ha aprés (realment, no com a un examen de
preguntes tancades on el que prima és que l’alumne hagi memoritzat la lliçó), i
aqueta és que els alumnes mostrin, exposin, comuniquin,... el que han fet
i aprés als altres companys/es, a les famílies,...
La filosofia 3-18, és una de les metodologies
més innovadores sorgides el darrer temps i es basa en la reflexió i el
coneixement dels sentiments i emocions. L’objectiu principal és que els
infants expressin, s’impliquin, sàpiguen cercar informació, etc. No el nom d’un
lloc, una data d’un esdeveniment,... coses, conceptes que avui en dia fàcilment
trobarem per internet i que no ens serveixen de gaire cosa en la vida actual.
1 comentari:
2.1. Perquè en sentir na Mercé, hem vaig plantejar molts trets de la manera en la que he fet feina fins ara.
4.1.Perquè he identificat de seguida el socioconstructivisme amb aquesta pràctica docent.
4.2. Perquè crec que aquesta metodologia l'he defensat com a bona pràctica perquè ho és.
Publica un comentari a l'entrada